dimarts, 10 de juny del 2014

ANNOT

 
Ja feia molt temps que sentíem parlar de les meravelles d’Annot.
El Kueka i la família Clecas ens animaven a fer una visita. Així que carreguem
furgoneta, matalassos, corda, friends i el Drap…i carretera i manta cap Annot.
 
Arribem diumenge tarda al poblet, cansats de fer quilòmetres i revolts…alguns extres
gràcies a fer-li cas al gps que ens va fer passar pel Verdon. Molt boniques les gorges…
 
Fem nit a l’àrea d’autocaravanes que hi ha dins la vila, al costat de la Gendarmerie. Poc
espai quedava lliure, i refugiats entre dos monstres d’autocaravanes passem la nit amb
algun que d’altre ruixat.
 
Matinem molt (les 9…jaja), esmorzar i cap a buscar la pista d’Argenton on estan els
blocs. Tot pujant xino-xano, ritme primera-segona, doncs la pista no està per córrer
molt. Miro pel retrovisor i veig un cotxe darrere, ens apartem i una parella de nois molt
simpàtics de Nice ens pregunten on anem i s’ofereixen a acompanyar-nos. La veritat és
que va anar molt bé, ja que el primer dia que arribes a una zona nova costa ubicar-se,
trobar sectors i blocs. Així que canem direcció al sector Paf le chien.
 
Bon sector!!!! Ens va agradar a tots dos. Vam arribar amb un llistat de sectors i blocs
recomenats tot i que poquets hem pogut encadenar…jaja, però gaudir d’escalar si que
ens n’hem fet un fart!!!
 
Acompanyats dels dos amics nous ens posem a escalfar en un B4 (5) i… “collejón”!!!
Collons que dur em va semblar…pitjor que Fontainebleau. Em sembla que els colegues
van anar a buscar el “cinquillu” més cabron de tot Annot. Segon bloc i ens posen en
un B7 (6c) de nom Ossa…i jo penso: però no heu vist com he pillat al cinquè? Esteu
tontets o què?? Tercer bloc (bloc 762) i m’arranco un “callo” de la mà dreta…anem bé!!! Després
tot va anar agafant forma i ens vam anar adaptant als roms.

Bloc 762
Al sector també vam coincidir amb uns Italians que provàvem en un bloc que es deu dir
“madonna porcana” o això repetien després de cada intent.. jeje. Ells ens van recomanar
anar a dormir a la Rouie, una granja que té una zona d’acampada en un bosquet, amb
dutxa calenta i lavabos, on pagues 3 euros per persona i nit. Però el millor es que està
a dalt als blocs i així ens evitarem el “conyasso” de pujar i baixar la pista cada dia.
Totalment recomanable!!!
 
Segon dia: sectors Virage Sud i Place Vendôme
 
Matinem com cada dia i cap als sectors escollits. Matí al Virage sud, al costat del que
vàrem estar ahir (així no ens trenquem el cap buscant el sector, jaja). Escalfem en uns
blocs baixets i rabiosos i la resta del sector estava ple de blocs bons però molt alts, així
que decidim canviar de sector i cap al Place Vendôme.
 
Aquest sector també ens va agradar molt a tots dos. Blocs bons de tots els graus i dos
de molt recomanables, “les nyctalopes” i “le malentendu”. Aquest últim és una placa
tècnica amb esperò per la dreta i força alta.
 
"Le Malentendu"

"Tolérance"
Entre bloc i bloc, unes rialles...
 
...i petons!
 
"Les Nyctalopes"
 
Tercer dia: Descans i pizza!!!
 
Seguint una màxima que diu que “quan et fas gran, per rendir has de descansar” el
tercer dia relax. Visita al poble d’Annot que és petit, bonic i medieval. Fet amb pedra
de gres, amb parts arreglades i d’altres no, transmet aquella calma dels petits pobles
francessos que tant ens agraden a nosaltres. És entre setmana i el silenci pels carrers
és sepulcral, mola molt. Dinar a la pizzeria le César (estan molt bones, sobretot la que
porta pollastre) i cafetó al café du Commerce on comprem el llibre de ressenyes de vies
tradicionals per fissures. Tot fent el cafè ens deleitem veient el futur; a la plaça hi ha el
club de petanca de la vila. L’activitat d’aquells senyors és frenètica…

 

 
Quart dia: sector Requiem For Block
 
Sector tranquil amb varietat per tots els gustos. Gaudim escalfant i apretant…La Sara
es fa amb B7 (6c/6c+) amb “Casper”. Automàticament i sense perdre ni un segon
el decota…jaja. Com costa pujar grau, eh?? Ens van agradar molt els blocs
“Doudou”, “Abracadacul” i “Plus de cul”. El “Requiem for bloc” té molt bona pinta,
però no entenem l’entrada…i mira el cosim a pegues i pegues…però colleja va colleja
ve.


Placa d'escalfament "Ratchoum"
  

"Casper"

 
"Plus de Cul"
 
 
Cinquè dia: sector La Crête
 
Tot anant al sector passem pel sector La Ruine i ens crida l’atenció, té molt bona pinta i
decidim tornar-hi al marxar…Error!!! Al marxar ja estàs trinxat!!!
 
El sector la Crête és molt i molt recomanable. Té una part dins el bosc amb els blocs de
l’estil d’Annot, i una part que li dóna nom en una cresta sense arbres i més exposat a les
inclemències del temps. Resultat, blocs més erosionats amb més regletes i cantos vius i
menys roms. Canvia fins i tot el color de la pedra que és vermellosa i recorda una mica
a Albarracín. Començem a la part del bosc on la Sara em planxa a la cara una placa
tècnica molt bona que hi ha entre els blocs 33 i 34. Sembla que es va adaptant bé…i
molt bé!!! També faig un bloc que em va agradar força, “la Crougne”.

Ens movem a la cresta i el primer que trobem és una joia que el Kueka ja ens havia
recomanat, “Toit du cul du loup”. Quin bloc més bo, tant dret com la versió asseguda
que diuen que és una mica morfo, (jo que sóc baixet hi vaig arribar…) Allà també faig
el “Panoramix”, bloc bo sobretot per l’ambient, doncs quan fas dos passos i mires a
l’esquerra tens un barranc que deu tenir un parell de centenar de metres fins al fons de
la vall…té ambientillo el bloc. Dits trinxats i cap a dormir, passant per la ruine que ens
tornem a mirar i diem: quina bona pinta fa…


"Panoramix"
 
Sisè dia: intent d’anar a fer fissures, camí del gres i…pizza!!!
 
Ens vam llevar amb la idea d’anar a fer fissures. Ja fa un parell de dies que la calor va a
més i aquest dia era una mica insuportable. A la que sortim del bosc vam veure que era
pitjor. A ple sol i amb humitat les ganes de fer fissures se les va emportar la xafogor,
així que pla B, a passejar.


Estació de tren d'Annot
 
Annot
Vam fer una volta circular que comença al poble d’Annot seguint el camí del gres i
a dalt de tot de les parets, on hi ha les vies de fissura desequipades, baixes per l’altra
vessant fins al poble de nou. Un passeig que ens va servir per veure les fissures i a
decidir que no era molt bon dia per anar a escalar-les. Queden pendents i hi haurem de
tornar amb més fred ja que, algunes tenen molt bona pinta. De retorn al poble decidim
rematar el dia amb una pizza, com no…
 
Setè dia: sectors Scary Movie i La Baleine i dia de les excuses
 
Dia de calor també, així que va tocar buscar refugi a l’ombra del bosc. Al sector
Scary Movie teníem molts blocs recomanats, però a alguns els tocava el sol i d’altres
eren molt alts…va ser el dia de les excuses dolentes i de cagat!!! Escalfem i cap al
scary movie que és un blocarro alt, bonic i fa honor al seu nom…se’t queda una cara
de pànic…buscant una excusa i com no, la trobo…”hi ha pocs crashpads i falten
mans”..jajaja. Una mica més avall trobem un bolet de roca que frega la perfecció i hi
fem tres línies prou maques, “Nagasaki”, “Hiroshima” i “Los Alamos”.

"Nagasaki"
 
El Drap
 
Decidim canviar de sector i anar a veure la baleine…seguint amb la tònica del dia no
vam trobar cap bloc que ens motivés molt. En vàrem provar uns quants però res que ens
agradés molt. Alguna ratllada amb xispassu meu amb la partida de cul de la Sara i poca
cosa a destacar.
 
Vuitè i últim dia: dia de temes pendents al sector La Crete i La Ruine
 
El dia es va llevar amb fred, per fi!!!! Però semblava que podia arrencar a ploure en
qualsevol moment. Vam decidir tornar a la cresta del sector la Crete on la Sara es va
deixar blocs que volia tornar a provar i la veritat és que eren bons i no li van durar
gaire…ens van agradar “Soupe aux Schtroumpfs”, la tècnia placa de “Chauffe Marcel!”
i el moviment de “Pâtes à la daube”.


"Chauffel Marcel"
 
"Chauffel Marcel"
Com que teníem pendent la visita al sector la Ruine i com la Sara va fer ràpid els deures
pendents vam aprofitar per anar-hi. La tempesta arriba ràpid, tanta calor només podia
acabar així…però ens deixa fer un parell de blocs prou macos i provar el bloc “la ruine”
que em sembla duríssim i morfològic.

"La Ruine"
Vam arribar plovent i ens acomiadem plovent…Tots els que ens vàreu recomanar una
visita a Annot teníeu tota la raó. Vam gaudir molt del seu tipus d’escalada i dels seus
boscos preciosos de castanyers. Dels blocs bons que surten ràpid i dels seus inferns que
no vam acabar d’entendre.
 
El que si ens va quedar clar va ser una cosa... TORNAREM!!!!!!

 

2 comentaris:

  1. Ostres quines dents mes llargues m'heu deixat ! Nosaltres tambe hi tornarem segur. Fins aviat parella!

    ResponElimina
  2. Por si fuera interesante o de utilidad para vosotros o para vuestros compañeros de rutas, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina