Us deixo amb la lectura que es va llegir per Celebrar l'Aniversari del Casal Quico Sabate aquest passat desembre per retre un petit homenatge a en Xavi. Amb la lectura no calen més paraules:
Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estima, se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac, i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".
Ràpidament, em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia per als amics, amb una capsa de cartó, fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anar passant l'estona amablement.
I al mateix temps, aprendre, viure, conèixer coses per a la propera cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble I allà on comença el "Barranc del Cinc", prop d'un "romer", al seu costat, deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.
Així a les nits, amb la quietud vindrà la música.
Mireu també de fomentar els berenars a la muntanya.
Aixì per fi, s'aproparan al romaní dolces xicones.
I despistant, com qui no vol, alçaré els ulls i entrant pel peus arribarè fins al seu cor.
Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall, també crec jo amb la resurecció, de la carn.
Seré més jove i tornaré a estimar a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas, jo no crec pas, encara dura la vida dura, doncs altre colp de part dels bons, fins a la mort!
Però llavors, no em moriré.
FARÉ VACANCES.
Ovidi MONTLLOR - Me'n Vaig de vacances
Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre que tant m'estima, se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac, i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost beveu bon "wisky".
Ràpidament, em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia per als amics, amb una capsa de cartó, fiqueu la pols d'un servidor,
i el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu.
Es per anar passant l'estona amablement.
I al mateix temps, aprendre, viure, conèixer coses per a la propera cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble I allà on comença el "Barranc del Cinc", prop d'un "romer", al seu costat, deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.
Així a les nits, amb la quietud vindrà la música.
Mireu també de fomentar els berenars a la muntanya.
Aixì per fi, s'aproparan al romaní dolces xicones.
I despistant, com qui no vol, alçaré els ulls i entrant pel peus arribarè fins al seu cor.
Res d'adéus ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall, també crec jo amb la resurecció, de la carn.
Seré més jove i tornaré a estimar a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas, jo no crec pas, encara dura la vida dura, doncs altre colp de part dels bons, fins a la mort!
Però llavors, no em moriré.
FARÉ VACANCES.
Ovidi MONTLLOR - Me'n Vaig de vacances
GRÀCIES!!!! http://casalquicosabate.blogspot.com/
Una bona colla s'hi ha anat posant, Patiñu (El jamuxinu), Jordi Monrabà, Arnau Planas, Francesc,... i el pare que no ha parat amb el reportatge fotogràfic. 
