dissabte, 5 d’octubre del 2013

Un estiu en imatges

De coses aquest estiu n'hem fet unes quantes, però us deixo amb algunes imatges de les diverses activitats que hem fet i començarem per:
 
Intent a la Dent d'Orlú (Via Les Enfants De La Dalle
 
El meu escalar més lent que el que porta en Ramonet, fa que a mitja via ens plantejem rapel.lar-la tota, per així evitar fer la baixada perdedora de nit. Tot i així, una via senzilla, plaquera i molt maca que val la pena repetir i acabar-la. Això sí, molt més ràpid i tirant de primer, per així evitar la lentitud i el merder de les cordes... Unes imatges d'un dia fantàstic:
 
 
 
 
 
 
 
 
Un estiu fantàstic on la calor no ha estat la protagonista i ens ha deixat fer tot tipus de coses...
Excusions, escalada en bloc, en corda...
 

 Matinals pel Cadí i el seu entorn
(Cim del Moixeró)
 
                                                          Escalant a Llo (França)
 
                                                               Les visites al Montseny
                                                                   (Turó de l'Home)
 
                                                       Les sessions a Guils de Cerdanya
                                                        (Ramonet a Pericaguitis Aguda)
 
                                                       Les muntanyes de la Cerdanya
                                                       (Perafita o Tossal de la Truita)
 
Cresta de Salenques - Tempestades - Aneto
 
Amb en Gaston, la Imma, en Ramonet i jo cap als Pirineus Aragonesos a fer la cresta que tenia moltes ganes de fer i que havia deixat pendent feia molt temps.
El que em va quedar clar va ser la falta de confiança amb mi mateixa. Ostres, que dur que es fa quan no confies en tramps que passaries xiulant, però les experiències viscudes passen les seves factures en forma de por i sobretot prudència.
La sort va ser fer-ho acompanyada de gent que de confiança i de força n'inspiren molta.
Gràcies Alfons pels teus consells, Imma per ensenyar-me aquesta força física i mental i Ramonet per acompanyar-me en cada pas...
                                                                  Foto: Alfons Gaston
 
Foto: Alfons Gaston
 
Foto: Alfons Gaston
 
 
 
 
Foto: Alfons Gaston
 
 
 
Foto: Alfons Gaston
 
 
Foto: Alfons Gaston
 
 
 
I després de moltes hores de cresta, vivac a Coll de Corones
 
 
I acabem l'estiu a...
 
Fontainebleau
 
Amb l'Alba, en Kueka i la petita Ivet, marxem una setmaneta pels boscos de Fontainebleau per enfilar-nos als blocs de la Meca!!!!
 
 
En una placa del Sector Petit Bois
 
 
En Ramonet a Médaille en chocolat del Sector Gorges d'Apremont
 
 
En Ramonet a Festin de Pierre del Sector Cuvier
 
 
En Kueka a Duroxmanie del Sector Cuvier
 
 
En Ramonet a Duroxmanie del Sector Cuvier
 
 
I el dia de descans a París, mon amour!!!! 

diumenge, 19 de maig del 2013

De bloc en bloc pel centre d'España


Per fi començen les vacances... I ens esperen uns dies de bloc pel centre de la península (Madrid, Àvila i Toledo) i un llarg viatge per carretera amb la nova furgo.

I per començar les vacances, el millor que es pot fer es deixar el mòbil a casa. A vegades em sembla que no recordem com es viu de bé sense estar pendents d'un petit parell electrònic.

Però, tornem a les vacances!

I marxem tots tres, Ramon, Sara i Drap, direcció Madrid i ens dirigim directament a San Lorenzo de El Escorial on hem quedat divendres amb en Carles De Diego per escalar a la zona anomenada la Silla de Felipe II.

I com que quan arribem encara és de dia (que fantàstica que és la primavera) aprofitem per fer un volt i conèixer una miqueta la zona, un paratge natural molt aprop de Madrid, on la gent a més d'escalar hi passeja, hi córrer... i hi visita, igual que fem nosaltres la famosa "Silla de Felipe II", l'atracció turística de la zona.



Segons Wikipèdia aquesta cadira, de granit, la va fer construir Felip II per tal de vigilar les obres del Monestir de El Escorial, que va durar 21 anys.

Des de la seva cadira, a la qual consten les inicials SM (Su Majestad) podia observar totalment la construcció del Monestir. Tot i això també hi ha alguna cadira més pels seus acompanyants.



Monasterio de El Escorial


Arce de Montpellier

I entre blocs, ens trobem una gran varietat de vegetació, roures, arces de Montpellier, castanyers, cirerers... realment un paratge magnífic!


Roure (Melojar)

I després del llarg viatge i de la visita cultural a la zona, arriba l'hora d'instal.lar-nos i descansar que l'endemà ens espera una jornada entre pedres.

Així que al matí, sense pressa, ens despertem i començem a buscar els blocs Clàssics de la zona, entre els quals en Ramon ja porta al cap fer, com el "Karmita" i el "Yunke", dos blocs molt macos que es troben al Sector "Casa del Sordo".

Karmita (6c)

I no és fins a la tarda que ens trobem amb en Carles De Diego, el qual ens farà de guia i ens ensenyarà aquells blocs que no ens podem perdre i ens cantarà el mètode a aquells que farem junts.

En Carles és un tio d'aquells que és un plaer conèixer. El vàrem conèixer ja fa temps escalant a La Comarca (Osona) (amb la família Clecas, la Leti i l'Óscar, i amb en Ferran i la Laia), una persona de la terra, però que ja fa uns anys que està instal.lat a Toledo i on la seva principal zona d'escalada és El Escorial, La Pedriza, Castillo de Bayuela... O sigui que no hi ha dubte que serà un èxit d'escalar clàssics!!!!

I així és, a la tarda ja estem enimg dels sectors. Primer ens apropem a fer una ullada als sectors "Bajos Bar" i "Casa del Sordo", on provem diferents blocs...

Mareo de Rodilla (7a+)

Romboide (7a sit)


Romboide (7a sit)



I més tard, continuem buscant clàssics i anem fins a "La Puerta", un bloc que es troba al sector Puerta. Un bloc dur que jo ni tant sols em poso els gats i gaudeixo de veure a en Carles i en Ramon com el lluiten.


La Puerta (7a+)

I acabem la primera jornada bloquera al Sector Colina, on per arribar-hi ens espera una forta pujada per trobar alguns blocs més que ens fan gaudir de la jornada.  


Contents amb la jornada, a peu de Puzzle Stone (6a)
 
I d'aquí ens n'anem cap al cotxe, ja entrada la nit i ens dirigim cap al nou destí per continuar descobrint el centre d'España i anem cap a La Pedriza, per descansar a peu del riu Manzanares. Aquí ens esperaran grans blocs amb els amics i companys d'escalada d'en Carles, amb qui riurem, escalarem molt i practicarem el castellà sense parar... Com costa el primer dia!
 
La Pedriza... Via llarga, esportiva, bloc!
Què et ve de gust fer?
Un paradís de granit...
 
Ben d'hora ens trobem amb en Diegote, en Pacha i en Manolo i, no triguem a enfilar-nos cap a un nou sector i nous blocs, els quals no surten ressenyats a la guia de la Pedriza (deu fer 1 any aproximadament que estan oberts) però molt bons, alguns petitons i alguns de ben alts.
Aquí jo he hagut de lluitar contra l'alçada...
 
Escalfant...

Escalfant...
 
Indignosis

              
Diegote i Pacha a El río que nos lleva

El Tiburón
 
I cap a la tarda, ja estem que no ens aguantem i ens limitem a provar altres blocs. Es nota que l'esgotament és present... anem cap el sector Cantocochino i fins i tot ens fa mandra posar-nos els gats. Fem petar la xerrada, arreglem una miqueta el món amb l'Antonio d'Alacant i la Linea de Suècia, una parella que vàrem conèixer a El Escorial i amb els quals hem coincidit de nou a La Pedriza.
Com a molt la Linea i jo ens posem els gats i provem algun bloc més...
 
Amb la Linea i l'Antonio
 
Així doncs, donem per finalitzada la jornada a La Pedriza. El millor és que l'endemà descansem i recuperem forçes. Ens queden moooolts dies per endavant, molts sectors i molts blocs nous per encadenar.
 
Dilluns al matí amb tota la calma del món ens despertem i anem a fer un volt per La Pedriza a passejar amb el Drap i descobrim que tot i la quantitat de blocs oberts que hi ha, és un paradís de blocs per obrir i que el lloc és fantàstic. Et pots enfilar amunt caminant i fer algun dels seus recorreguts que et porten a algun refugi, alguna volta circular... De tot.
 
Hi trobes tot tipus de persones... escaladors, famílies que van a fer un pícknig, caminadors, corredors, ciclistes... Madrid és molt aprop i és un punt d'escapada per molts i un ràpid contacte amb la natura.
 
Ens acomiadem de La Pedriza i enfilem a la furgo cap a Àvila, exactament cap a Navalosa, un petit poble d'uns tres-cents habitants, que sembla que els anys no hagin passat per molts dels seus habitants...
 
I un cop hi arribem decidim anar a voltar pels blocs i començar a organitzar-nos i a escollir els blocs que l'endemà voldrem fer...
 
 
Quina quantitat de blocs!!!! No hi ha res que et destorbi les vistes. Ni arbres ni res. Fins i tot a distància podries escollir el bloc!!!!
 
 
 
Tot i escalar a Navalosa, ens desplaçem fins a Hoyos del Espino, a uns 30 quilòmetres, per tal de passar una nit al Càmping de Gredos. Però l'objectiu principal de la nostra estada no és pas passar-hi la nit. No!!!! És una DUTXA!!!!

Oh... que bé que s'està quan vas net!!!!

I cal dir que hem estat de conya i "baratu, baratu". Pràcticament ningú al càmping i en una zona tranquil.la, situada relativament aprop de La Sierra de Gredos. I per aprofitar el paissatge i la tranquil.litat, jo surto amb en Drap a passejar, mentre en Ramon gaudeix d'una dutxa!!!!
 



(Pi Roig)


Càmping de Gredos

                             

                             

                            


I... bona nit! A descansar s'ha dit!!!!

Inicialment ens fa por que faci calor, no hi ha ombres ni a dreta, ni a esquerra, ni davant ni darrera. Però sorprenentment la meteo ens sorprèn i ens tapa el sol amb els núvuls i deixa bufar una lleugera brisa que fa que enmig dels crashpads hi portem els plomes i ens el posem en diverses ocasions per abrigar-nos del fred.
 


Navalosa és un paradís de xinxetes, de gran quantitats de blocs de 6è grau... O sigui que per mi, una joia!!!! Tot i això també hi ha blocs altets i de més grau per continuar apretant fort!
 
Bloc sense nom (6a) del Sector Campanitas 2
La nenaza fantasma (7b) del Sector Campanitas 2

A Navalosa hi passarem un parell de dies. Ja ho hem decidit... Escalem dos dies i en descansem un!!!!

Rodrigolo (6a) del Sector Perqueño Callejón


Super tubos (6b) del Sector Pequeño Callejón

L'anècdota principal d'aquesta zona de bloc, tal i com explica el llibre de ressenyes Bulderoptero España, és que va ser descoberta per dos escaladors que es dirigien a una altra zona a escalar, quan es van quedar amb el dipòsit de gasolina buit i es van aturar amb el seu vehicle a Navalosa. I van aprofitar per fer una ullada i van trobar una gran quantitat de blocs de granit situats a la part alta del poble, els quals estaven formats per patates, quars... Bones condicions per blocar en aquests blocs que es troben absents de cantos!!!!

Actualment encara s'hi realitza la trobada anual bloquera "Navalameca".

Els dies a Navalosa ens donen pas a un nou dia de descans, el qual aprofitem per tornar cap a Madrid, on hem quedat amb en Manolo per escalar amb ell al matí i a la tarda amb en Pacha i en Diegote, que de ben segur ens apretaran.

Però abans passem per la ciutat d'Àvila, aprofitant aquest descans, per fer una mica el turista, cosa que haig de reconèixer que no m'apassiona. Les ciutats no em criden gens l'atenció, però Àvila és una ciutat que conserva perfectament la muralla que l'envolta i, aprofitant que ens ve de passada no està gens malament fer-hi una parada.


La zona està declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO i es troba situada a 1130 metres d'alçada, i és la capital espanyola situada respecte el nivell del mar a major alçada.

A l'interior de les seves muralles es poden trobar diferents escenaris medievals -temples i convents romànics- i emblemes renaixentistes -palaus i mansions de la noblesa castellana-.

En Ramon ja s'hi havia passejat per la ciutat i havia caminat per la muralla, veient molt millor la prespectiva de la ciutat emmurallda. Així que ens passem per l'oficina turística per informar-nos una mica de quines coses més no ens podem perdre...

Una noia molt amable ens dóna l'informació i ens diu si necessitem un mapa per moure'ns, al que responen que sí, així estarem molt més ben situats i informats. Mapa: 0.50 cèntims.

I li diem que volem pujar a la muralla per veure la ciutat. Ens diu que hi ha dos itineraris, un de més curt i un de més llarg, però que a tots dos s'hi accedeix amb el mateix tiquet i es poden visitar tots dos. Ups!!!! També hem de pagar per caminar sobre la muralla? En Ramon no va pagar pas quan va venir!!!!

Miro les tarifes de preus i costa 5 euros! Faig números ràpid i si pujem tots dos són 10 euros (intel.ligència desborada)

O sigui que descartem pujar a la muralla.

Decidim caminar pels carrers de la ciutat i ens apropem fins a la Catedral. A mi m'agrada entrar als recintes religiosos i això que creient, creient no sóc pas.

Abans de fer el pas a l'interior de la Catedral decideixo mirar les tarifes de preus pensant, evidentment, que no es pagarà pas per entrar i posarà que la seva entrada serà gratuïta. Sorpresa! 4 euros per persona!!!!

Collons amb Àvila i la seva ciutat emmurallada!!!!

Números ràpids: 5€ (muralla) + 4€ (catedral)= 9 € x 2 pax = 18 euros + 0.50€ (mapa) = 18.50€

18.50 euros per visitar la ciutat? Digue-me catalana, però pagar per entrar a un recinte religiós, quan se suposa que la casa de Déu està oberta a tothom, pagar per caminar sobre la muralla... en resum, pagar per tot fa aparèixer la meva vesant garrepa!!!!

O sigui que amb l'excusa que en Drap l'hem deixat al cotxe i que la nostra visita a la ciutat era llampec, marxem cap a Madrid per tornar de nou a El Escorial...

Ben aviat al matí ens trobem amb en Manolo a El Escorial i ens dirigim cap al Sector Cetáceos, on ben aviat en Ramon i ell ja es monten en un nou "embolao", un bonic bloc anomenat Simon Life.

Ramon i Manolo a Simon Life (7a)

Corso, el simpàtic gos d'aigua d'en Manolo

I en aquest sector ens enfilem per diferents blocs fins que ens desplaçem de nou cap el bloc "La Puerta" per tornar-lo a provar de nou.

I aquí ens acomiadem d'en Manolo, un paio fantàstic de "fuerza subnormal" que acaba gran part de les seves frases amb "a tomar por culo!"... Amb molt bon humor!!!!

Aprofitem per descansar una estona quan en Manolo se'n va, fins que arriben en Diegote i en Pacha, que acabaran de destrossar en Ramon quan acabi el dia...

Diegote, en un bloc sense nom
 
                                
 
Blocs i més blocs pels diferents sectors de El Escorial, ens porten fins a "Respeto", un bloc de 8a+, que vàrem veure en un vídeo abans de marxar de casa. Si al·luciones veient com encadenen el bloc, veure el bloc en viu és flipant... I això que ningú el va provar, però només enfilar-se impressiona!!!!

Respeto (8a+)

Mireu aquest enllaç de l'escalador madrileny Carles Ruano. Si aneu directament a l'últim bloc podeu veure en viu com s'encadena el bloc... El vídeo sencer no té desperdici!
 
 
I un dia més acabem la jornada de nit. Aquests madrilenys!!!!
 
Anem acabant els dies pel centre, però abans ens desplaçem fins les proximitats de Toledo, exactament a Castillo de Bayuela, on hem tornat a quedar amb en Carles, que ens ensenyarà aquest sector...
 
I començem escalfant al Sector La Placita, on hi ha diverses línies senzilles però ben maques...
 
 El Quinto de la Placita (6a)
 
 Bílinea (6c)                         
  
 La Placita (6b)
 
I del sector La Placita ens desplaçem fins al sector Mirador, on jo ja dono per finalitzada la meva jornada i tant en Ramon com en Carles continuen deixant-se els dits. En Ramon ja està acabant d'escurar les últimes pells, després de tots aquests dies... li ha faltat temps per descansar!!!!
Carles a El Mirador (7a)
 
 El Mirador                            
 
 En Marley, l'inseparable company d'en Carles
 
La pluja dels últims mesos ha fet que hi hagi gran quantitat de vegetació i gran quantitat de flors, que li donen un punt romàntic a la zona. 
 Platinum
 
I a peu de Platinum, amb els crash pads carregats de nou, donem per finalitzada la nostra estada a una part dels sectors que hem pogut veure de la zona centre d'España. Ens han faltat llocs on anar, blocs per descobrir, blocs per encadenar... Però esperem ben aviat tornar i acabar la feina que hem deixat pendent. I, sobretot, coincidir de nou amb la colla de gent que hem conegut i que en Carles ens ensenyi els nous llocs que ens falten per descobrir, un gran guia local!!!!

             
         
            
 
I el nou dia comença per tornar cap a casa, parant-nos a Mahadaonda per dinar amb l'Israel, la seva dona i el petit Jei de divuit dies.
 
L'Israel, amic de l'infància d'en Ramon (no es veien des dels 14 anys), ens ha preparat una fantàstica paella amb la que no hem parat de llepar-nos els dits i fent honor al fet de ser de Castelló.
 
I ben entrada la nit arribem a casa, cansats del viatge, amb moltes ganes de fer una dutxa i esperant llevar-nos l'endemà ben tard.
 
Llevar-nos tard? Però què és això? Sembla mentinda...
 
La família Clecas està per la zona de Guils de Cerdanya escalant i ens han dit que han obert nous blocs. Som-hi doncs, sembla que faci dies que no escalem!!!!
 
 Top Tanga (6b)
 
 Top Manta (7a)
 
 La família        

Aquí s'acaben els dies d'escalada, havent gaudit de cada lloc i acabant al costat de casa amb molt bona companyia.
 
La pluja no ens ha deixat escalar més dies i sembla que la cosa va per llarg...
 
I, un dia d'aquests, quan ens acabem de barallar amb l'edició de vídeos, podrem penjar algun vídeo. Ara com ara, en Ramon està a punt d'estampar l'ordinador a la paret...
 
 
Ets el millor!!!!