dimarts, 14 de maig del 2013

Putes Mosques !!!!



Ja fa uns anys que vaig fer el primer llarg d’aquesta via amb l’Ignasi. Tot just ens preparàvem fer unes proves físiques, que finalment cap dels dos vam aprovar. Ohhhh!!!!

I em vaig preguntar, just abans d’arribar, per què coi li haurien haver posat aquest nom a la via. I ràpid vaig saber el per què? Només arribar a peu de via, d’un dia força assoleiat, la zona d’ombra estava plena, plena de mosques. Ni obrir la boca es podia!

I recordo com l’Ignasi l’encadenava de primer i jo després d’ell al flaix. Em va cantar el pas de la panxeta, de conya!

Tres anys després hi he tornat amb en Ramon. Aquesta vegada, però, per fer la via sencera de quatre llargs, de principi a fi. I El més important, SENSE MOSQUES!


Tot per començar a rodar després dels llargs mesos de baixa d’en Ramon.
I les ganes de tornar a enfilar-se, de tocar la roca i de lligar-se la corda ha estat tot un èxit.
Els quatre llargs (6b, 6a, 6a, 5c) han estat tots tirats de primer per en Ramon. Jo d’excursió!

Primer llarg

Evidentment recordava el primer llarg, però reconec que he arribat cansada a la reunió. Escalfar en 6b avui, m’ha cansat. Sempre escalfo en graus més assequibles. Això demostra que cal tornar a agafar el ritme.

A la primera reunió amb en Ramon enfilant el segon llarg

Un cop a la primera reunió, en Ramon em diu que recorda aquest llarg com a molt maco i realment, és un llarg increïble. Per mi, un dels llargs més macos que he fet. Nyapetes petites i buscant peuets i sobretot, amb molta continuitat de bons passos durant tot el llarg. Com l’he gaudit!

Segon llarg

Un cop a la segona reunió ens espera el flanqueig del sostre. Senzill, però molt maco. Un llarg més per gaudir.

Tercer llarg. A la sortida del sostre

Tercera reunió, enfilant el quart llarg

I finalment, l’últim llarg que incialment en Ramon creia que anava per la fisura de la dreta, l’hagut de destrepar “cuidadín, cuidadín” i continuar pel mig. Sort que jo ja anava pel camí segur! Jijiji…

A l'última reunió

I a dalt de tot tots dos!!!! Gaudint de la tornada a la roca.

Quin gran dia. Que bé que m’ho passo!!!! Que bé que ens ho passem!!!!

4 comentaris:

  1. M'encanta llegir-te Sara!! i descobrir, dins les teves paraules, la passió i l'amor que poses en tot allò que fas! Ets un exemple a seguir, i m'encanta tenir-te al costat! Ja friso per seguir llegint...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem tingut la sort de conèixer una família com vosaltres i poder compartir hores junts, escalant, arreglant el món... en resum, vivint!

      Elimina
  2. ole ole Sarona!!!!!! quina activitat!!!!!! felicitats per la via! sou una bona parella de vida i de corda! petons i fins aviat!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va Laia, ens veiem ben aviat. L'Arlet deu estar molt gran i amb moltes ganes de jugar. Petunassusssssssss!!!!!

      Elimina